You are currently browsing the tag archive for the ‘L10’ tag.
Els combois que van sols al fins fa poc llunyà est del Besòs (pel secular dèficit de metro del Barcelonès Nord) estan d’aniversari. Es compleix un any del 13 de desembre del 2009, dia en què l’avui gairebé difunt Govern tripartit, catalanista i d’esquerres va posar en servei a Santa Coloma de Gramenet el primer tram de la mastodòntica L-9/L-10. En dues obertures posteriors (18 d’abril a Badalona i 26 de juny a la Sagrera, ja a Barcelona), els moderns vagons teledirigits sense conductor van arribar al gran complex de transbords de la Meridiana. En el seu primer cicle vital, el cadell del que serà amb 47,8 quilòmetres l’itinerari dual més llarg del suburbà (de nord a sud de l’àrea metropolitana a través de cinc ciutats) ja registra en valors absoluts 46.000 viatgers de mitjana els dies laborables.
És una xifra encara modesta en el conjunt de la xarxa, però d’acord amb la previsió del projecte i de l’operador Transports Metropolitans de Barcelona (TMB) en aquesta fase. «La forquilla nord és per ara un metro perifèric, de barri, a l’espera de l’eclosió de la línia pel centre i el sud de la capital», diu un portaveu. Aquest passatge en un trajecte en servei de només 11 estacions (d’un total de 52) i igual nombre de quilòmetres (el 23% del conjunt de la ruta fins a la Zona Franca i l’aeroport) suposa al voltant del 13% dels usuaris (130 milions a l’any, 356.000 al dia, una mica menys que la L-1) que s’espera transportar més enllà del 2014 amb la línia a ple rendiment.
ABANS DE LA CRISI
És clar que totes aquestes estimacions són de quan es redactava el projecte en els alegres inicis del mil·lenni, abans que esclatés una crisi a la vegada cíclica i estructural que pocs s’atrevien a esmentar en plena expansió. El fort augment de la desocupació i la notable disminució de l’activitat econòmica incideixen directament en la mobilitat dels ciutadans.
Malgrat això i gràcies en bona part a la cadena d’ampliacions de la xarxa efectuada pel tripartit en el seu últim any (L-2 a Badalona Pompeu Fabra i L-5 a la Vall d’Hebron pel Carmel), el passatge de totes les línies ha crescut del gener a l’octubre en 15 milions de persones, un 4% més que en el mateix període del 2009.
TMB destaca que encara és aviat per fer un balanç en profunditat, encara que igualment provisional, ja que fins a l’octubre (data d’obtenció de les últimes dades) només han transcorregut quatre mesos des de l’arribada l’estiu passat de la línia al complex de la Sagrera.
ESTACIONS PENDENTS
Sota la Meridiana, la L-9/L-10 connecta amb la L-1 i la L-5 i aviat ho farà amb la R-3, R-4 i R-7 a la nova estació de Rodalies que s’ultima vora l’avinguda, la incidència de la qual en l’evolució del nombre de passatgers s’haurà d’analitzar. Igual que l’obertura encara pendent de les parades de Santa Rosa, a Santa Coloma i endarrerida de la resta per raons urbanístiques, i de la Sagrera Alta Velocitat, vora la nova macroestació terminal de Barcelona que va per llarg.
De les 11 estacions obertes entre Can Zam (Santa Coloma, L-9 i color beix), Gorg (Badalona, L-10 i color blau) i la Sagrera (Barcelona L-9/L-10 bicolor), la badalonina de la Salut és la que registra, segons les dades facilitades per TMB, l’afluència més gran amb prop de 10.000 usuaris. Aquesta dada, però, és superada per la nova parada de Badalona Pompeu Fabra de la L-2, que s’enfila fins als 14.000 viatgers diaris.
El Departament de Política Territorial i Obres Públiques ha iniciat les obres d’urbanització de la plaça de les Havaneres, afectada per la construcció de l’L9. Així, han començat els treballs per al tancament i cobriment del pou situat en aquesta plaça que ha servit per a l’extracció i el manteniment de dues tuneladores que han excavat una part del túnel d’aquesta línia. Un cop es finalitzi la seva cobertura, s’urbanitzarà i enjardinarà de nou aquesta plaça, que comptarà amb un espai per a jocs infantils i zones de lleure. El pou s’utilitzarà per a facilitar la ventilació de l’L9 i l’L4. Les obres es completaran en prop de 6 mesos.
El DPTOP ha iniciat les obres de tancament i cobertura del pou de la plaça de les Havaneres, per tal reurbanitzar aquest espai i recuperar-lo per a la ciutadania, un cop finalitzats els treballs que s’hi ha dut terme en el marc de les obres de construcció de l’L9.
En aquest sentit, s’ha construït ja un nou forjat corresponent al pis previ a la coberta, i ara s’inicia el tancament a nivell de superfície, per tal de poder executar després la urbanització del nou espai que es generi. Un cop cobert, el pou de la plaça de les Havaneres es continuarà utilitzant per a ventilar els túnels de l’L9 i l’L4 i com a sortida d’emergència.
El pou d’Havaneres, de 23 metres de diàmetre i 62 metres de profunditat, ha servit per a l’extracció i manteniment de dues tuneladores encarregades de perforar diverses parts de túnel de la línia. Concretament, primer es va utilitzar com a pou d’extracció de la tuneladora que va perforar el túnel que en el futur formarà part del perllongament de l’L4, que avançava des de Badalona. Es tracta de la màquina que actualment perfora el tram de línia de Zona Franca.
Un cop finalitzats aquests treballs, després es va passar a utilitzar per realitzar el canvi de la roda de tall de la tuneladora que avançava des de Santa Coloma de Gramenet, i s’encarregava de la perforació del túnel pròpiament de l’L9. Aquesta màquina es troba actualment perforant a prop de l’estació de Guinardó, en direcció a Mandri.
Posteriorment, es va iniciar la construcció de l’estructura interior del pou, amb diferents pisos per acollir les instal·lacions i sales tècniques necessàries per dur a terme la ventilació del túnel de l’L9 i l’L4.
Urbanització de la plaça
Les obres de reurbanització de la plaça, un cop es completi la cobertura del pou, consistiran en el condicionament de l’espai alliberat per a l’ús ciutadà, amb zones de lleure, àrea de jocs infantils, seients, fonts i altres elements de mobiliari urbà, que contribuiran a la integració i recuperació d’aquesta àrea a la trama urbana.
La plaça es configura com un espai principalment per als vianants, tot i que es permetrà l’accés de vehicles als edificis contigus.
El projecte d’urbanització s’ha dissenyat tenint en compte les aportacions de l’Ajuntament de Barcelona i les necessitats de ventilació de la xarxa de metro de la ciutat.
Es preveu completar els treballs d’urbanització en 6 mesos.
