You are currently browsing the tag archive for the ‘Historia’ tag.
La controvèrsia sorgida pel possible efecte negatiu de la línia d’alta velocitat sobre el temple de la Sagrada Família ha facilitat que els arqueòlegs treballin sense sentir mirades al clatell en altres trams del traçat de l’AVE pel subsòl de Barcelona. Així, els sorprenents resultats de les intervencions arqueològiques al districte de Sant Andreu han passat desapercebuts. La troballa més significativa és un enterrament neolític d’uns 5.000 anys descobert a les excavacions de l’entorn de l’estació de Sant Andreu Comtal.
L’esquelet desenterrat, el primer d’aquest tipus que es troba a la zona, constata una ocupació humana a les albors de la metal·lúrgia. Ferran Puig, director del Servei d’Arqueologia del Museu d’Història de Barcelona, assegura que les troballes recollides al llarg dels dos últims anys en l’extens sector en obres entre el pont de Bac de Roda i el nus de la Trinitat són interessants i variades. Moltes són ara al laboratori del museu, esperant que se’n facin les anàlisis científiques.
«S’han localitzat restes que van de la prehistòria al Rec Comtal del segle XIX, una joia de l’arquitectura hidràulica», explica Ferran Puig. L’equip d’investigadors també ha destapat una vil·la romana del segle IV amb espais de producció agrícola. «D’algunes restes -afegeix Puig- se’n tenien indicis en zones pròximes, però del que no hi havia ni una sola dada és del poblat neolític i d’una necròpolis medieval descoberta dintre de la Torre del Fang», un edifici catalogat que està situat a Clot-Espronceda.
BARRI FAVORABLE A LA VIDA / Els treballs arqueològics preventius es fan en les obres de la nova estació de Sant Andreu Comtal, en aquesta masia medieval situada al començament del túnel de l’AVE per l’Eixample i en altres punts del llarg corredor ferroviari. Puig exposa que aquestes troballes revelaran etapes i característiques desconegudes de l’ocupació humana. «Ara tenim l’evidència que a Sant Andreu hi va haver un poblat neolític fa 5.000 anys. És, sens dubte, un lloc favorable a la vida humana», assegura.
En general, totes aquestes restes presenten un estat de conservació deficient. «Sobretot a causa de l’acció d’antigues remodelacions que ha anat patint aquest districte», assenyala. Amb això, fa referència a la construcció d’edificis ferroviaris i a la vella platja de vies que ara desapareix.
L’ANTIGA ESTACIÓ / «Amb la poca cura amb què es va tractar al seu dia el dany arqueològic derivat de l’edificació de la vella estació de tren, tenim molta sort que no s’hagin destruït totes les restes d’aquest poblat neolític», afirma.
Totes aquestes troballes, segons Puig, no han representat cap impediment ni cap conflicte en la construcció de la línia d’alta velocitat. «Són unes restes de gran interès científic però que, fins al moment, han suscitat un més que discret impacte monumental, ja que ens han arribat en mal estat de conservació», lamenta l’arqueòleg.
El constant cablejat, els nous aparcaments, l’augment de conduccions per a clavegueres i els nous túnels del metro sotmeten a constants riscos el capital arqueològic. És el patrimoni «més amenaçat», ja que no es pot avaluar la seva importància fins que no es localitza. «Hem d’establir zones i normes de protecció amb la finalitat de salvaguardar els sectors urbans amb més potencial», explica.
RECERCA DE L’EQUILIBRI / Ferran Puig és conscient, no obstant, que una ciutat ha d’evolucionar. «Barcelona és un ésser viu que es renova i s’adapta dia a dia a les necessitats dels seus habitants. En conseqüència, fa falta trobar un equilibri i actuar, però sempre fent-ho amb prevenció per evitar algun desastre patrimonial», afirma.
Puig nega que durant les obres de l’AVE es localitzés un refugi antiaeri de la guerra civil del qual no es tenia constància. «Va ser una confusió dels veïns, que, amb bona voluntat, van alertar que es veia una antiga perforació al subsòl, que en realitat està situada a pocs metres d’un refugi ja conegut i perfectament conservat», explica. Els arqueòlegs municipals i de la Generalitat ja tenien controlada aquella perforació que correspon a un pou d’aigua de l’època moderna.
REFUGIS DE LA GUERRA CIVIL / «Cap refugi de la guerra civil s’ha vist afectat per les obres», insisteix. De totes maneres, la conservació d’aquest patrimoni històric és complexa i costosa. «S’ha de tenir en compte que molts d’aquests refugis que es van construir entre el 1936 i el 1939 no van poder ser acabats o s’han vist afectats pel deteriorament causat pel pas del temps i fins i tot pel mateix procés urbà», enumera Puig. En conseqüència, moltes vegades no compleixen els mínims requisits de seguretat per acollir visites.
Curios planol de la xarxa de tramvies de Barcelona l’any 1888
Clickeu per ampliar
